L'Auca del bateig de l'Estevet

Un gran jorn de Primavera, en un dia tan joliu
que per veure'l pagaria, batejaren l'Estevet.
Afora de caserna al davant de la "Puntual"
hi havia un "volior" de mosques que emprenyaven
a les mules quan les treien a orejar.
Els oficials feien guàrdia i en renglera quatre quintos
comptaven feixucs: Un dos, un dos, un dos...
i repetien el bis per abastar l'Infinit!
Mentre el Ramon, a la tenda, un xic inquiet
i eufòric, anunciava als parroquians:
Avui batejo el meu fill!
Ja arriben, lentament, els convidats,
al carrer, pacientment, els espera el "faetó"
amb dos cavalls ben plantats
que es fiquen, molt valents pels carrerons
a dins d'un nus de gran comerç,
ple de bullici i molt trasbals
que ens deixa el cotxe, ben encastat,
al mig, del carrer d'Assaonadors.
Quin neguit, Déu meu Senyor!
Els dels carros s'insulten,
tots cridaven, a tothom, morts de por,
era un gran cor de renecs, on també
fins i tot, el cotxer del "faetó"
renegava implacable, amb contundència,
provocant el comerç, amb insistència.
Això, va passar tot al carrer, fora del cotxe,
però, en canvi, tots els que estaven a dins
més serens, sabien com és el trànsit
i assolien, assenyats, bona harmonia
gaudint, al mateix temps de companyia...
Mes quan, ja, el senyor Esteve cridà:
"Primer el comerç que el bateig!"
Van baixar tots del cotxe, ben rabents,
com si portessin un coet al cul
i entraven, enardits, l'infant al temple,
però molt a les fosques i a palpentes...
En arribar el capellà seguit de l'escolanet
anaren cap a la pila i va començar el bateig.
Curta fou la cerimònia, va ser cosa d'un moment.
I, tot sortint, el senyor Esteve remugà:
"Per lo curt, el trobo car aquest bateig,
si és de pago la criatura, ben segur
que hi ha més aigua beneïda i més llatí!"
Després tots, corre-cuita i al carrer,
on el cotxe, amatent, els esperava.
Apa cotxer, cap a casa i ben de pressa!
cridà la senyora Pepa, ranquejant.
I van tornar a pujar al cotxe, diligents,
com d'anada al mateix ordre, tot dient,
molt satisfets: Cap a casa hi falta gent!!!
I aquesta és tota la història
d'un bateig amb molta eufòria!

Lluïsa Guardiola
24.10.2011

POEMA A BARCELONA

A Barcelona

(fragments)

Alt Montalegre encaixa Noupins; amb Finestrelles,
Olorda; amb Collserola, Carmel i Guinardons;
los llits dels rius que seguen eix mur són les portelles;
Garraf, Sant Pere Màrtir i Montgat, los torreons.

Barcelona

L'alt Tibidabo, torre que sos plançons domina,
és la superba acròpolis que vetlla la ciutat;
l'agut Montcada, un ferro de llança gegantina
que una nissaga d'hèroes clavada allí ha deixat.(...)

I creixes i t'escampes; quan la planícia et manca
t'enfiles a les costes doblant-te a llur jaient;
en totes les que et volten un barri teu s'embranca,
que, onada sobre onada, tu amunt vas empenyent.

Geganta que tos braços avui cap a les serres
estens, quan hi arribis demà, doncs què faràs?
faràs com heura immensa que, ja abrigant les terres,
puja a cenyir un arbre del bosc amb cada braç.

Veus a ponent estendre's un prat com d'esmeralda?
un altre Nil lo forma de ses arenes d'or,
a on, si t'estreteja de Montjuïc la falda,
podrien eixamplar-se tes tendes i ton cor.

Aquestes verdes ribes florides que el sol daura,
Sant Just Desvern que ombregen los tarongers i pins,
de Valldoreix los boscos, d'Hebron i de Valldaura,
teixeixen ta futura corona de jardins.

I quin esbart de pobles que viuen en la costa?
són nimfes catalanes que et vénen a braçar,
gavines blanquinoses que el vent del segle acosta
perquè amb tes ales d'àliga les portes a volar.

La Murtra, un jorn, la Verge del Port, la Bonanova
seran tos temples, si ara lo niu de tes amors;
los Agudells, en blanca mudant sa verda roba,
abaixaran ses testes per ser tos miradors.

Junyits besar voldrien tos peus amb ses onades,
esclaus de ta grandesa, Besós i Llobregat,
i ser de tos reductes troneres avançades
los pits de Catalunya, Montseny i Montserrat. (...)

Jacint Verdaguer (1845-1902)

---