L'Auca del senyor Esteve

L'Any 1907, apareixeria L'Auca del senyor Esteve, una novel·la amb la qual quedava representada la burgesia catalana, en la figura d'un botiguer  de vetes i fils del barri de la Ribera, un menestral, en una Barcelona que creixia i a la qual haurien d'adaptar-se els Esteve. El terme de senyor Esteve era conegut com una expressió popular, per designar un tipus social que ja existia a Barcelona, i que representava al burgés mitjà, i podem descobrir una sèrie de valors al voltant de la seva figura, que al llarg del s. XIX, va ser la filosofia del sentit comú que aquest personatge encarna: seny, estalvi, ordre, puntualitat, honestitat i perseverança, però a la vegada, rutina, vulgaritat i  prosaisme, i que seria el símbol de la burgesia catalana a la qual pertany.

La novel·la va obtenir un èxit clamorós de públic, que no s'assemblava en rés al que va obtenir de la crítica, ja que es va veure en la novel·la la manera de fer arribar al poble una visió de la burgesia de l'època.

explicant l'auca

La nostre història comença quan neix el petit Estevet, a l'entresòl de la Puntual, la botiga de vetes i fils de més crèdit i de més gir de quatre carrer de llarg a llarg, en el barri de la Ribera. El primer d'anar-hi a veure'l va ser l'avi, el senyor Esteve, el pare del senyor Ramon, el fundador de la casa, d'aquella botiga de tanta anomenada, i el que havia posat a la porta aquell rètol d'honradesa que feia aturar a la gent de bé Casa fundada en 1830.

"El senyor Esteve era un home pràctic d'allò que se'n diu pràctic"- va dir- "la planta que no es conrea, no creix: necessita abono i treball. El comerciant que no sap de números és com una flor sense flaire", això ho deia quant  l'Estevet feia sis anys, i havia d'anar a estudi, el senyor Esteve en sabia d'un que no era gaire d'estudi, al carrer dels Flassaders: una casa d'instrucció pràctica, serena i metòdica; un estudi que no ensenyava retòriques, ni modo de doctrines, sinó tant fa tant, i multiplicat per tant dóna tant; i que  no feia perdre el temps amb cabòries, ni amb històries del passat, el mestre repartia el temps entre els infants i la borsa... Al matí pujava minyons i a la tarde jugava a l'alça. Els dos homes s'entenen a la perfecció; L'avi Esteve, no volia que el seu nét, el nou soci, aprengués regles que no li serveixi per sumar i multiplicar, que el restar i el dividir, no s'hi posava en pràctica en la Puntual.

llibre de caixa

L'Estevet a còpia de veure números i més números, va succeir el que havia de succeir: que va aprendre les quatre regles. L'Estevet amb els seus catorze anys i escacs, entrava de cara a la Puntual, es va subscriure al Brusi, era una prova que l'Estevet, portava idea clares de progrés. Després es va fer càrrec de l'esborrany i del llibre de caixa; des d'aquell dia tot anava endavant. Alló no eren llibres, eren estampes, de tan bé fets, amb les ratlles tan perfilades, i els números tan avinguts. Després va donar un repàs en el gènere, i, com  que duia idea de progrés, va volgué que l'aparador fos una exposició permanent.

Venus

L'Estevet, amb vint anys, continuava treballant al darrera del taulell de la Puntual. Tenia coneixements sobre l'amor, però era la mateixa que  va tenir el seu pare i l'avi Esteve, l'amor per a ells sols va ser el camí del matrimoni com a societat d'home i dona, per fer pujar un establiment en Santa Unió, en Comandita.
Un dia va entrar-hi a comprar l'escultor que tenia el seu estudi molt aprop de la Puntual, i ell s'hi va oferir de portar-li els paquets, estava molt encuriosit per veure que passava allà dins, tenia referències que havia molt de moviment d'homes i dones, i el primer que va veure a l'entrar, va ser una estàtua nua al mig de la sala, i es va quedar bocabadat, la model li parlava i ell ni l'escoltava, ella se'n reia, i li volia donar un petó, s'hi va posar tot vermell, i va sortir escopetejat d'allà.

camp de conreu

Així va passar els anys, fent créixer la casa, fins que uns jorn, el senyor Esteve, que sabia per experiència que el que li fa l'home és que vol ser-ne, va cridar l'Estevet a part; va dir-li. Estevet. Escolta bé. Et vaig a  parlar en nom dels teus pares, i del meu. El dia 2 de setembre vas complir vint-tres anys. Has passat la quinta.
T'aconsello que et casis, això sí: a plaç curt, amb una noia modoseta, filla de pares comerciants, bona feinera, econòmica i que no tingui pardalets al cap: una noia pràctica; això és: que feinegi a la cuina, que despatxi a la botiga. L'Estevet anava aprovant i el senyor Esteve va anar seguint. L'home solter és un terreny que encara es té d'edificar. L'home casat, si és ben casat, és una horta de regadiu que produeix el deu per cent, i va doblant els interessos amb els fills que dóna la finca.

L'Estevet es disposa a conèixer la que seria la seva companya, la Tomaseta, l'ha agradat, troba que no és massa magra. Les Maries, els acompanyen a fer un passeig pel Jardí del General, aquest lloc era apropiat pels enamorats, és aquí on l'Estevet li diu a la Tomaseta: -Vostè i jo hem de parlar - Digui, contesta ella, abaixant el ulls. Jo, ja sap que sóc botiguer - digué - no crec que mai ningú pugui dir que he faltat a l'obligació- Ella: No ho he sentit dir mai - Ell: Dons, com anàvem dient, quan jo em casi, com que no tindré més que el negoci, em portaré bé em el negoci, i em portaré bé en la dona, que estimaré tant com el negoci...- Ella; Sí, ho crec - Ella: Dons... quan vulgui ens podem anar. Ja he dit el que no gosava dir-li. El que queda ja ho parlaren l'avi i el seu pare.

                                       

Santiago Rusiñol

carrer de Barcelona

Santiago Rusiñol, va néixer a Barcelona el 25 de febrer de 1861, pertanyia a una família de l'alta burgesia catalana de Barcelona, originària de Manlleu, dedicada a la manufactura tèxtil. Segons diuen foren sis germans, però sembla que sols varen sobreviure Santiago el major, Albert i Josep Maria, la família vivia al carrer de la Princesa, número 37 del barri de la Ribera. 

Aviat els germans varen quedar orfes, Santiago al ser el més gran, es va quedar amb el seu avi patern Jaume Rusiñol, aviat el va portar a l'escola del mateix barri de la Ribera, a les classes del senyor Quim, carrer Barra de Ferro. Va rebre una fèrria formació sota la vigilància de l'avi Jaume, que sols pensava en l'empresa i volia que els estudis que hi feia fossin profitosos per la continuïtat del negoci, els seus germans varen quedar sota l'empar de la família de la mare, els Prats. De aquesta època ens ha arribat un text rusiñolià bastant significatiu, "Quan jo anava a estudi", on explica que allò que més li agradava era el moment de plegar i sortir per anar a jugar amb els seus companys.

viatge per catalunya

Rusiñol, aviat descobriria la seva vocació artística i assistiria a classes de pintura d'amagat del seu avi. Amb disset anys va exposar el seu primer quadre a Girona, va ser dedicat "A mi querido abuelo", i l'any següent va presentar la primera obra a la Sala Parés de Barcelona, va ser la principal plataforma en la seva obra pictòrica. Aquí va començar una bona i duradora amistat amb Enric Clarassó i Ramon Casas. Rusiñol i Casas van donar la volta a Catalunya amb carro a la recerca de bonics paisatges. Una de les anècdotes que varen fer córrer sobre ells en aquest viatge, va ser "Que donaven duros a quatre pessetes". I arran del viatge va començar a escriure els primers textos literaris. Amb Clarasó  va compartir taller al carrer Montaner, a on col·lecionava ferros artístics, i aquest  lloc l'anomanarien  El Cau Ferrat.

Montmartre

El 19 de Juny de 1886, a l'edat de vint-i-cinc anys, es casa amb Lluïsa Denís. El viatge de nuvis el faran a Paris. Aquest matrimoni va tenir una curta durada. L'any 1887 va ser un any de canvis en la vida de Rusiñol, el 16 de maig de 1887 va néixer la seva filla Maria i el 2 de juliol moria  l'avi Jaume que deixà el negoci al dos germans, Santiago i Albert. Aquests fets li van generà una gran responsabilitat a l'artista, i preveient que li impediria tirar endavant la seva carrera, va decidir tirar pel dret i separar-se. Rusiñol dona plens poders a la seva dona perquè pogués administrar els seus béns, i va decidir emprendre la vida bohèmia per dedicar-se a la pintura, que fins aleshores havia estat la seva màxima afició. Marxa a estudiar a Paris i de la seva estada al barri de Montmartre, entre els anys de 1889 i 1893, escriu el que seria el seu primer llibre, Desde el Molino (1894), era un recull d'articles apareguts al diari de La Vanguardia.

Cau Ferrat-Sitges

Rusiñol, va residir a Paris durant llargues temporades, i el 1893, en una de les seves vingudes a Barcelona, va traslladar tota la seva col·lecció de ferros artístics al nou Cau Ferrat de Sitges, aquí celebrarien concerts, conferències i organitzarien provocadores festes modernistes, la més representativa i important fou, sens dubte, la segona festa modernista, celebrada el 10 de setembre de 1893. Aquest cop no va coincidir amb la festa major de la vil·la, sinó  la inauguració del Cau Ferrat. Aquestes foren conegudes arreu, i va suposar un dels eixos més importants del neixament i difusió d'un nou moviment, el modernisme, que va anar contra el romanticisme, segons deien, decadent i caduc d'una societat burgesa.

R.Casas i Pere Romeu

L'obra de Rusiñol tot i això, no va tenir quasi mai un to social, de denuncia, sinó que ell entenia l'art per l'art i l'adoració absoluta de la bellesa.
Anys posteriors va promoure amb altres artistes, la cerveseria els Quatre Gats, que també seria un punt de referència en la vida cultural catalana de l'època.
Es va convertir en la figura més visible del Modernisme, a part de la personalitat carismàtica que tenia, fora també la capacitat de construir sobre la seva pròpia vida, la imatge de l'artista modern, i amb el suport de la literatura i de la seva activitat pública, en un mite.

Jardí d'Aranjuez

Santiago Rusiñol, va morir el 13 de juny de 1931 a Aranjuez, mentre pintava nous temes de jardins.
La popularitat de Rusiñol es va mantenir viva. les seves obres dramàtiques es van reeditar, fins i tot durant el franquisme. La seva imatge a estat en un dels referents de la modernització i de la normalització cultural de la Catalunya dels anys trenta.