Santiago Rusiñol

carrer de Barcelona

Santiago Rusiñol, va néixer a Barcelona el 25 de febrer de 1861, pertanyia a una família de l'alta burgesia catalana de Barcelona, originària de Manlleu, dedicada a la manufactura tèxtil. Segons diuen foren sis germans, però sembla que sols varen sobreviure Santiago el major, Albert i Josep Maria, la família vivia al carrer de la Princesa, número 37 del barri de la Ribera. 

Aviat els germans varen quedar orfes, Santiago al ser el més gran, es va quedar amb el seu avi patern Jaume Rusiñol, aviat el va portar a l'escola del mateix barri de la Ribera, a les classes del senyor Quim, carrer Barra de Ferro. Va rebre una fèrria formació sota la vigilància de l'avi Jaume, que sols pensava en l'empresa i volia que els estudis que hi feia fossin profitosos per la continuïtat del negoci, els seus germans varen quedar sota l'empar de la família de la mare, els Prats. De aquesta època ens ha arribat un text rusiñolià bastant significatiu, "Quan jo anava a estudi", on explica que allò que més li agradava era el moment de plegar i sortir per anar a jugar amb els seus companys.

viatge per catalunya

Rusiñol, aviat descobriria la seva vocació artística i assistiria a classes de pintura d'amagat del seu avi. Amb disset anys va exposar el seu primer quadre a Girona, va ser dedicat "A mi querido abuelo", i l'any següent va presentar la primera obra a la Sala Parés de Barcelona, va ser la principal plataforma en la seva obra pictòrica. Aquí va començar una bona i duradora amistat amb Enric Clarassó i Ramon Casas. Rusiñol i Casas van donar la volta a Catalunya amb carro a la recerca de bonics paisatges. Una de les anècdotes que varen fer córrer sobre ells en aquest viatge, va ser "Que donaven duros a quatre pessetes". I arran del viatge va començar a escriure els primers textos literaris. Amb Clarasó  va compartir taller al carrer Montaner, a on col·lecionava ferros artístics, i aquest  lloc l'anomanarien  El Cau Ferrat.

Montmartre

El 19 de Juny de 1886, a l'edat de vint-i-cinc anys, es casa amb Lluïsa Denís. El viatge de nuvis el faran a Paris. Aquest matrimoni va tenir una curta durada. L'any 1887 va ser un any de canvis en la vida de Rusiñol, el 16 de maig de 1887 va néixer la seva filla Maria i el 2 de juliol moria  l'avi Jaume que deixà el negoci al dos germans, Santiago i Albert. Aquests fets li van generà una gran responsabilitat a l'artista, i preveient que li impediria tirar endavant la seva carrera, va decidir tirar pel dret i separar-se. Rusiñol dona plens poders a la seva dona perquè pogués administrar els seus béns, i va decidir emprendre la vida bohèmia per dedicar-se a la pintura, que fins aleshores havia estat la seva màxima afició. Marxa a estudiar a Paris i de la seva estada al barri de Montmartre, entre els anys de 1889 i 1893, escriu el que seria el seu primer llibre, Desde el Molino (1894), era un recull d'articles apareguts al diari de La Vanguardia.

Cau Ferrat-Sitges

Rusiñol, va residir a Paris durant llargues temporades, i el 1893, en una de les seves vingudes a Barcelona, va traslladar tota la seva col·lecció de ferros artístics al nou Cau Ferrat de Sitges, aquí celebrarien concerts, conferències i organitzarien provocadores festes modernistes, la més representativa i important fou, sens dubte, la segona festa modernista, celebrada el 10 de setembre de 1893. Aquest cop no va coincidir amb la festa major de la vil·la, sinó  la inauguració del Cau Ferrat. Aquestes foren conegudes arreu, i va suposar un dels eixos més importants del neixament i difusió d'un nou moviment, el modernisme, que va anar contra el romanticisme, segons deien, decadent i caduc d'una societat burgesa.

R.Casas i Pere Romeu

L'obra de Rusiñol tot i això, no va tenir quasi mai un to social, de denuncia, sinó que ell entenia l'art per l'art i l'adoració absoluta de la bellesa.
Anys posteriors va promoure amb altres artistes, la cerveseria els Quatre Gats, que també seria un punt de referència en la vida cultural catalana de l'època.
Es va convertir en la figura més visible del Modernisme, a part de la personalitat carismàtica que tenia, fora també la capacitat de construir sobre la seva pròpia vida, la imatge de l'artista modern, i amb el suport de la literatura i de la seva activitat pública, en un mite.

Jardí d'Aranjuez

Santiago Rusiñol, va morir el 13 de juny de 1931 a Aranjuez, mentre pintava nous temes de jardins.
La popularitat de Rusiñol es va mantenir viva. les seves obres dramàtiques es van reeditar, fins i tot durant el franquisme. La seva imatge a estat en un dels referents de la modernització i de la normalització cultural de la Catalunya dels anys trenta.