L'Auca del senyor Esteve

L'Any 1907, apareixeria L'Auca del senyor Esteve, una novel·la amb la qual quedava representada la burgesia catalana, en la figura d'un botiguer  de vetes i fils del barri de la Ribera, un menestral, en una Barcelona que creixia i a la qual haurien d'adaptar-se els Esteve. El terme de senyor Esteve era conegut com una expressió popular, per designar un tipus social que ja existia a Barcelona, i que representava al burgés mitjà, i podem descobrir una sèrie de valors al voltant de la seva figura, que al llarg del s. XIX, va ser la filosofia del sentit comú que aquest personatge encarna: seny, estalvi, ordre, puntualitat, honestitat i perseverança, però a la vegada, rutina, vulgaritat i  prosaisme, i que seria el símbol de la burgesia catalana a la qual pertany.

La novel·la va obtenir un èxit clamorós de públic, que no s'assemblava en rés al que va obtenir de la crítica, ja que es va veure en la novel·la la manera de fer arribar al poble una visió de la burgesia de l'època.

explicant l'auca

La nostre història comença quan neix el petit Estevet, a l'entresòl de la Puntual, la botiga de vetes i fils de més crèdit i de més gir de quatre carrer de llarg a llarg, en el barri de la Ribera. El primer d'anar-hi a veure'l va ser l'avi, el senyor Esteve, el pare del senyor Ramon, el fundador de la casa, d'aquella botiga de tanta anomenada, i el que havia posat a la porta aquell rètol d'honradesa que feia aturar a la gent de bé Casa fundada en 1830.

"El senyor Esteve era un home pràctic d'allò que se'n diu pràctic"- va dir- "la planta que no es conrea, no creix: necessita abono i treball. El comerciant que no sap de números és com una flor sense flaire", això ho deia quant  l'Estevet feia sis anys, i havia d'anar a estudi, el senyor Esteve en sabia d'un que no era gaire d'estudi, al carrer dels Flassaders: una casa d'instrucció pràctica, serena i metòdica; un estudi que no ensenyava retòriques, ni modo de doctrines, sinó tant fa tant, i multiplicat per tant dóna tant; i que  no feia perdre el temps amb cabòries, ni amb històries del passat, el mestre repartia el temps entre els infants i la borsa... Al matí pujava minyons i a la tarde jugava a l'alça. Els dos homes s'entenen a la perfecció; L'avi Esteve, no volia que el seu nét, el nou soci, aprengués regles que no li serveixi per sumar i multiplicar, que el restar i el dividir, no s'hi posava en pràctica en la Puntual.

llibre de caixa

L'Estevet a còpia de veure números i més números, va succeir el que havia de succeir: que va aprendre les quatre regles. L'Estevet amb els seus catorze anys i escacs, entrava de cara a la Puntual, es va subscriure al Brusi, era una prova que l'Estevet, portava idea clares de progrés. Després es va fer càrrec de l'esborrany i del llibre de caixa; des d'aquell dia tot anava endavant. Alló no eren llibres, eren estampes, de tan bé fets, amb les ratlles tan perfilades, i els números tan avinguts. Després va donar un repàs en el gènere, i, com  que duia idea de progrés, va volgué que l'aparador fos una exposició permanent.

Venus

L'Estevet, amb vint anys, continuava treballant al darrera del taulell de la Puntual. Tenia coneixements sobre l'amor, però era la mateixa que  va tenir el seu pare i l'avi Esteve, l'amor per a ells sols va ser el camí del matrimoni com a societat d'home i dona, per fer pujar un establiment en Santa Unió, en Comandita.
Un dia va entrar-hi a comprar l'escultor que tenia el seu estudi molt aprop de la Puntual, i ell s'hi va oferir de portar-li els paquets, estava molt encuriosit per veure que passava allà dins, tenia referències que havia molt de moviment d'homes i dones, i el primer que va veure a l'entrar, va ser una estàtua nua al mig de la sala, i es va quedar bocabadat, la model li parlava i ell ni l'escoltava, ella se'n reia, i li volia donar un petó, s'hi va posar tot vermell, i va sortir escopetejat d'allà.

camp de conreu

Així va passar els anys, fent créixer la casa, fins que uns jorn, el senyor Esteve, que sabia per experiència que el que li fa l'home és que vol ser-ne, va cridar l'Estevet a part; va dir-li. Estevet. Escolta bé. Et vaig a  parlar en nom dels teus pares, i del meu. El dia 2 de setembre vas complir vint-tres anys. Has passat la quinta.
T'aconsello que et casis, això sí: a plaç curt, amb una noia modoseta, filla de pares comerciants, bona feinera, econòmica i que no tingui pardalets al cap: una noia pràctica; això és: que feinegi a la cuina, que despatxi a la botiga. L'Estevet anava aprovant i el senyor Esteve va anar seguint. L'home solter és un terreny que encara es té d'edificar. L'home casat, si és ben casat, és una horta de regadiu que produeix el deu per cent, i va doblant els interessos amb els fills que dóna la finca.

L'Estevet es disposa a conèixer la que seria la seva companya, la Tomaseta, l'ha agradat, troba que no és massa magra. Les Maries, els acompanyen a fer un passeig pel Jardí del General, aquest lloc era apropiat pels enamorats, és aquí on l'Estevet li diu a la Tomaseta: -Vostè i jo hem de parlar - Digui, contesta ella, abaixant el ulls. Jo, ja sap que sóc botiguer - digué - no crec que mai ningú pugui dir que he faltat a l'obligació- Ella: No ho he sentit dir mai - Ell: Dons, com anàvem dient, quan jo em casi, com que no tindré més que el negoci, em portaré bé em el negoci, i em portaré bé en la dona, que estimaré tant com el negoci...- Ella; Sí, ho crec - Ella: Dons... quan vulgui ens podem anar. Ja he dit el que no gosava dir-li. El que queda ja ho parlaren l'avi i el seu pare.