 |
| Raimon Casellas |
El 1864 va començar al seminari Conciliar de Barcelona els estudis eclesiàstics: Llatinitat, Humanitats, fins el 1869 i Filosofia fins el 1872, any en que van morir la seva mare, i el seu avi matern, el seu pare havia mort quan ell tenia 9 mesos. Amb disset anys, va esdevenir hereu únic, va abandonar els estudis i va fer-se càrrec del negoci familiar. L'any 1884 es casa amb Rafaela Escobar.
Els seus primers versos els va escriure amb castellà, assistia a unes tertúlies en aquesta llengua. El 1887 es va fer soci de l'Ateneu Barcelonès i el 1889 viatjà a París per veure l'Exposició Internacional i els museus de la ciutat. Casellas va començar a escriure de manera fixa com a crític d'art a L'Avenç, el març de 1891. A L'Avenç hi va aportar agressivitat, manca de concessions als valors establerts i menyspreu per a la cultura catalana anterior, que considerava: rància, antiquada i tradicionalista.
El març de 1892 apareix la seva primera crítica artística a La Vanguardia i va deixar L'Avenç. A partir de 1893 i fins el 1899 va col·laborar assíduament a La Vanguardia. Els crítics Josep Yxart i Joan Sardà, van ser els primers que li van reconèixer la vàlua com a crític. El mateix Yxart va dir de Casellas: "Aquell noi és poeta i ha fet de la crítica artística un gènere literari agradabilísim, amb punts de vista nous i fondos".
Degut a uns quants fet desgraciats, els nervis de Casellas se'n van ressentir, i afegits als conflictes amb Enric Prat de la Riba, i el convenciment que seria despatxat de La Veu de Catalunya, i amb la sensació que se sentia desplaçat per la nova generació noucentista, varen provocar-li una crisis depressiva que el van dur al suïcidi, llençant-se al pas d'un tren, prop de la estació de Sant Joan de les Abadesses, el 2 de novembre de 1910.
Degut a uns quants fet desgraciats, els nervis de Casellas se'n van ressentir, i afegits als conflictes amb Enric Prat de la Riba, i el convenciment que seria despatxat de La Veu de Catalunya, i amb la sensació que se sentia desplaçat per la nova generació noucentista, varen provocar-li una crisis depressiva que el van dur al suïcidi, llençant-se al pas d'un tren, prop de la estació de Sant Joan de les Abadesses, el 2 de novembre de 1910.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada